Les proves de coeficient intel·lectual estan dissenyades per determinar condicionalment el coeficient intel·lectual. En traduït de quotient intel·ligent (IQ) anglés— quocient intel · lectual. Les preguntes de la prova ajuden a avaluar objectivament el nivell d'habilitats mentals i entendre quines tasques es trenca la ment com els fruits secs i quines causen dificultats. Aquesta és una gran oportunitat per identificar les debilitats de l'intel·lecte que requereixen desenvolupament.
La història de la invenció i l'aplicació de les proves de coeficient intel·lectual
L'interès per una avaluació més o menys objectiva de les capacitats intel·lectuals humanes ja existia als albors de la civilització. Al segle VII, els xinesos van crear qüestionaris especials per ajudar a identificar persones intel·ligents i trobar persones el potencial mental de les quals és poc probable que s'utilitzi per al bé.
Els primers desenvolupaments científics i sistemes de prova van aparèixer a la primera meitat del segle passat. El francès Alfred Binet va crear l'any 1904 una prova per identificar els nens en edat escolar amb retard de desenvolupament. La idea va ser apreciada pels psicòlegs anglesos i nord-americans. En les seves proves millorades, per primera vegada, es troba el concepte de "quotient intel·ligent".
El sistema de prova de coeficient intel·lectual per a adults va ser desenvolupat pel professor alemany Hans Jürgen Eysenck. Les proves, que van fer famós el científic a tot el món, contenen tasques que requereixen la capacitat de comptar, determinar relacions semàntiques, combinar conceptes i elements gràfics. El seguidor d'Eysenck va ser el neozelandès James Robert Flynn, que va argumentar que les noves generacions de persones, per regla general, són més intel·ligents que els seus avantpassats. Al mateix temps, l'herència afecta menys la formació de les capacitats mentals que el cercle social. És a dir, la comunicació amb intel·lectuals — la millor manera d'educar persones intel·ligents. La teoria no va tenir acceptació, tot i que els joves gairebé sempre passen les proves de coeficient intel·lectual més ràpid.
Dats interessants
- Tothom sembla estar familiaritzat amb la lentitud hivernal, però els estudis demostren el contrari — la relaxació estival també s'estén al treball de circumvolucions. Per mantenir-se en forma, a l'estiu calen constants escalfaments i càrregues intel·lectuals.
- La influència de l'entorn en el coeficient intel·lectual és òbvia, però el 40 80% del nivell intel·lectual depèn de l'herència. Dels pares obtenim el potencial, els límits del qual podem ampliar.
- Els adults amb un alt nivell d'intel·ligència solen tenir molts amics i coneguts. Això es deu a l'anhel dels altres per una comunicació significativa. En la infància i joventut "nerds" sovint són incompresos pels seus companys i considerats poc comunicatius.
- Durant els darrers 50 anys, el QI mitjà dels habitants de la Terra ha augmentat en 12 punts.
- Les investigacions realitzades arreu del món han demostrat que, de mitjana, el coeficient intel·lectual femení és més alt que el dels homes. Per tant, el coeficient intel·lectual més alt entre les celebritats — de l' actriu Sharon Stone (154 punts). Un conegut titular d'un antirècord entre els polítics — El president dels Estats Units, George W. Bush (91 punts).
- El nord-americà mitjà puntua uns 100 en una prova.
- La persona amb el coeficient intel·lectual més alt és el matemàtic Terence Chi-Shen Tao (陶哲軒) (230 punts) que treballa a la Universitat de Califòrnia.
- Mensa — l'organització més gran, més antiga (1946) i més famosa per a persones amb un coeficient intel·lectual elevat. Està obert a qualsevol persona que hagi superat les proves estandarditzades CI millor del 98% de la població (per sobre dels 130 punts). L'organització compta amb grups nacionals a 50 països del món, i el nombre de membres supera els 120000000. persones d'uns 100 països .
Els resultats de les proves no es poden considerar proves de geni o fracàs mental. La intel·ligència real es manifesta en diverses formes i lluny de sempre encaixa en plantilles. A més, el nombre de respostes correctes depèn de la salut, l'estat d'ànim, les condicions de confort i altres factors. Fins i tot un coeficient intel·lectual molt alt es converteix en un component de l'èxit només en combinació amb perseverança i motivacions serioses.
